“Aquests dies en què s’enfonsen a l’altar de la nostra natura profunda totes les creences romàntiques, polítiques, intel·lectuals, metafísiques i morals que anys d’instrucció i d’educació van tractar d’imprimir en nosaltres, la societat, camp territorial travessat per grans ones jeràrquiques, s’afona en el no-res del Sentit. Mutis els rics i els pobres, els pensadors, els investigadors, els responsables, els esclaus, els bons i els dolents, els creatius i els conscienciosos, els sindicalistes i els individualistes, els progressistes i els conservadors; ja no són més que homínids primitius les ganyotes i somriures, conductes i guarniments, llenguatge i codis dels quals, inscrits sobre el mapa genètic del primat mitjà, no signifiquen més que això: conservar el seu lloc o morir.
Aquests dies necessiteu desesperadament l’Art. Aspireu ardentment a restablir la vostra il·lusió espiritual, desitgeu apassionadament que alguna cosa us salvi dels destins biològics perquè tota la poesia i tota la grandesa no es vegin eliminades d’aquest món.”
Muriel Barbery
L’elegància de l’eriçó
No hay comentarios:
Publicar un comentario