Aquella dona habitada de records i de silencis
la lluna-poema sense nord ni fi
la penyora trencadissa de la feminitat
s’afanya a escriure
com ho han fet sempre tantes dones
per salvar-se de la bogeria.
.
Aquella dona clara i transparent,
la que estén al sol cada penyora
perquè l'atzar li'n faci records infinits,
la dama-dona encadenada
s'afanya a escriure
on les paraules fan refugi.
.
Aquella dona recipient de melangies,
la que entra a la refugioteca
quan el llevant aixeca el vol,
ella entre aquells llibres
també s'afanya a escriure
i s'arrela un poc en cada mot.
Aquesta dona naufragi impertorbable,
l'agitadora clandestina de vodkesambllimona
la veu suïcida que incita a la cita del plagi
la màscara de l'imaginari,
s'afanya a escriure
allà on la vanitat conrea els somnis.
Helena Porteros
Helena Porteros
No hay comentarios:
Publicar un comentario