lunes, 4 de junio de 2007

Castells de sorra

Castells de sorra. Castells d’aire, de sol, d’aigua. Castells de jugar a reines i a reis.

Com recuperar les petjades perdudes, banyades per les marees?

Caminar amb sabates el mateix camí que havien fet els nostres peus nus, petits i tendres.

I finalmente descalçar-nos, perquè el nen que portem dins ha reconegut la platja i, de cop i volta, ha tornat per a jugar.
Flavia Company

2 comentarios:

NáN dijo...

Se entiende prácticamente todo el poema: distintas lenguas, pero personas iguales.
A la parte adulta que tengo no le gusta la arena en los zapatos, pero hay playas que se me recomponen en cuanto el aire de la mañana es propicio (las brisas de mayo y de junio).

Haber tenido una infancia cerca del mar es una convocatoria constante.

Flavia Company dijo...

Hacía mucho tiempo que no leía -releía- este escrito... Me ha gustado. Es como si el mar, al retirarse, me hubiese devuelto las huellas que dejé. Gracias.